Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos
Pare, avui acabem el que un dia tu vas començar. Significa molt per nosaltres poder fullejar i tocar les pàgines que anys enrere vas escriure i poder gaudir de tota la recerca que vas fer. L’educació que reben els joves sempre … Read More »
Pare, no puc materialitzar la teva pèrdua perquè se’m fa impossible imaginar que no et podré veure mai més. Pare, no puc acabar de plorar perquè segueixes als meus pensaments. Mai acabaré de plorar-te perquè sempre estaràs amb mi. Pare, … Read More »
Això era i no era el principi de tots els principis. Un món naixia, petit, pur, innocent, sense ferides i net. El món començava i encara no era nostre, ni de ningú. Com un nadó quan veu la llum per … Read More »
Molts diuen que volen tornar a la normalitat. Jo somric i demano: què és la normalitat? Les hores buides em permeten reflexionar filosofar al voltant d’aquest concepte. La normalitat és tot allò que, amb el temps i a fi de repetir-ho, ha … Read More »
Des del meu balcó ensumo l’olor a terra banyada de la pluja de fa dos dies, però avui surt el sol i m’eixuga les llàgrimes. Des del meu balcó observo les persones que passen. Ho fan aixecant el cap i … Read More »
Arriba la primavera coronada, enmig d’una revolta inesperada. Sembla una pel·lícula, diuen uns. Sembla un malson, pensem altres. Jo anomeno a aquesta revolta la revolució dels sentits. Cal aprendre a ensumar mirades, tastar pensaments, tocar sentiments, mirar el temps com passa … Read More »
Estimat petit príncep, Avui, pocs dies abans de que arribis a aquest planeta món, estic pensant en tu. No et conec però ja t’estim. Vull dir-te, petit príncep, que naixeràs amb uns pares que t’estimaran sempre. No et pots imaginar com i quant et desitgen i … Read More »
Tants dies esperant la inspiració i de cop arriba. Arriba tan plena que espanta. Espanta aquell full en blanc que feia temps que així es mantenia. En silenci. No sortien les paraules. Paraules amb por a no ser mai escrites. El pànic a … Read More »