Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos
Això era i no era el principi de tots els principis. Un món naixia, petit, pur, innocent, sense ferides i net. El món començava i encara no era nostre, ni de ningú. Com un nadó quan veu la llum per … Read More »
Molts diuen que volen tornar a la normalitat. Jo somric i demano: què és la normalitat? Les hores buides em permeten reflexionar filosofar al voltant d’aquest concepte. La normalitat és tot allò que, amb el temps i a fi de repetir-ho, ha … Read More »
Des del meu balcó ensumo l’olor a terra banyada de la pluja de fa dos dies, però avui surt el sol i m’eixuga les llàgrimes. Des del meu balcó observo les persones que passen. Ho fan aixecant el cap i … Read More »
Arriba la primavera coronada, enmig d’una revolta inesperada. Sembla una pel·lícula, diuen uns. Sembla un malson, pensem altres. Jo anomeno a aquesta revolta la revolució dels sentits. Cal aprendre a ensumar mirades, tastar pensaments, tocar sentiments, mirar el temps com passa … Read More »
Estimat petit príncep, Avui, pocs dies abans de que arribis a aquest planeta món, estic pensant en tu. No et conec però ja t’estim. Vull dir-te, petit príncep, que naixeràs amb uns pares que t’estimaran sempre. No et pots imaginar com i quant et desitgen i … Read More »
Resulta reconfortante comprender, al fin, algunas rarezas del ser humano. Existen personas que durante mucho tiempo se han sentido y se sienten diferentes a los demás, sobretodo en el entorno familiar. Éstas no han conseguido seguir la corriente y siempre han sentido … Read More »
Aunque lleve más de un año sin escribir no consigo desvincularme de este blog. Sigo hablando de él en mis conversaciones con amigos y sigo manteniendo una lista de ideas sobre qué escribir. No se me van las ganas de … Read More »
Llegar a casa i desear que no haya nadie, es ya una mala y avanzada señal que indica que las cosas no van bien. Hacía ya muchos años, 10 para ser exactos, que no compartía piso y ya me había … Read More »