Un altre 22 de juliol

22 Jul

Avui hi ha festa a ca nostra. Cada 22 de juliol n’hi ha. Celebrem el sant de la dona que em va dur al món, efectivament, ma mare. Sol ser un dia calorós i solejat. I a partir de les 8 de l’horabaixa comença a venir gent a casa. Mai sabem quants serem. Sempre ens sorprèn algú que no esperàvem. O potser sí l’esperàvem però no ho havíem previst. Però sempre hi ha lloc per tothom.

Posam una taulada a la terrassa i omplim el jardí d’espelmes. Pareix el jardí de les fades, i fades no en falten aquest dia. El jessamí s’encarrega de crear olor d’estiu i d’ambientar l’aire. A la taula no hi falta ni pa ni vi. El menú pot anar canviant però sempre seguint una línia de “pamboli”: tomàtigues de ramellet, oli d’oliva, pa moreno, formatge i pernil salat. Solem acompanyar-ho amb una ensalada selecte. La veritat és que sempre és bò el que hi ha. A vegades m’anim i faig una coca de trempó. Però aquest any no hi he pogut ser. Ho he hagut de celebrar d’una altra manera. A la distància. Però igual feliç perquè sé que s’ha reunit la família i no crec que hagin faltat rialles ni xafarderies. Com cada any.

Quan arriba l’hora de brindar, el meu pare agafa una botella de champagne. S’aixeca i s’allunya un poc dels convidats. Tot seguit agafa un ganivet prèviament afilat i d’un cop sec (diu ell que aquest és el truc) talla el coll de la botella. És un espectacle i una costum ja instaurada en aquest dia. Bén aviat comencem a donar-li copes per que les m’hos ompli. Junts deim “Molts d’anys” a la que fa festa i així donem l’entrada a les coses dolces. Aquest any la variant ha estat la fondue. Justament m’ho havia de perdre. Però ja hi seré a temps de tastar-ho.

El blog era ja l’últim recurs que em faltava per tornar a felicitar a mu mare. I reconesc que també tenia ganes de recordar els altres anys que sí hi he estat. I d’alguna forma imaginar com haurà estat enguany. Molts d’anys, mamita!

Foto: Kokefjr

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *