Solucions?

17 Nov

estudiandoComenç a estar un poc farta d’escoltar lo mal formats que esteim a Balears i, no només a Balears, també a Espanya. Amb els mals moments que esteim passant, és massa fàcil regalar cupes. És una veritat: la gent jove d’aquest país està poc formada. Molts ni acaben el batxillerat i dels que l’acaben són ben pocs els que decideixen anar a la univeristat. I millor que no ens fiquem amb les cifres dels que arriben a estudis superiors. Però jo em deman: Qui és el responsable de tot això? Nosaltres, els joves, som els pocs formats però, és cupa nostra? No tota.

A Balears no es valora la gent jove i, molt menys, s’aposta per ella. Des dels 12 anys, que vaig començar la Educació Secundària Obligatòria (ESO), he sentit a “experts”, dir lo malament que anava el sistema, la poca “base” que tenia, les poques ganes d’estudiar, etc. … Quan vaig haver acabat aquesta etapa vaig seguir estudiant el batxillerat a un institut que estava totalment en contra del nou sistema. Em deien que l’institut tenia mentalitat de BUP i COU. I quina cupa tenia jo si venia d'”ESO”? No em van deixar triar. El meu any fou dels primers en que les escoles públiques estaven obligades a implantar el nou sistema. I me’l vaig haver de menjar (amb patates!).

Vaig aconseguir passar el batxillerat. No sabia qué volia estudiar però sabia que no em quedava altra opció que seguir estudiant. Vaig triar turisme per un procés d’eliminació. Reconec que no era conscient de la importància de la meva elecció. No van ser molts els voluntaris a orientar-me. Podríem dir que no hi havia una actitud de motivar a l’alumne a que anés a la universitat.

La carrera no em va agradar. Des de el principi vaig veure un gran ventall d’assignatures massa variat i poc concret. Vaig sortir de la carrera sense idiomes i sense cap tipus d’orientació laboral. Em vaig haver de cercar la vida per obtenir un nivell d’idiomes acceptable. I quan vaig anar a cercar feina, el que més em va servir va ser la meva “ànima viatjera” i els idiomes obtinguts. La carrera mai se’m va valorar i menys en l’aspecte econòmic.

Encara que la carrera no em deixés satisfeta, sempre m’ha agradat el món del turisme. El que més m’interessa és el motiu intrínsec del turisme, és a dir, per què la gent viatja, què cerca al lloc que visita. I també no deix de tenir en compte la cara dels locals que reben turistes. Em pareix important estudiar la societat receptora de turisme i observar com afecta l’impacte del turisme en la societat. És a dir, crec que hi ha una part social que requereix posar-li una especial atenció.

Tornant al motiu que em dur a escriure avui, crec que els joves ens sentim ja ofesos d’escoltar tantes vegades  que no esteim preparats i que ens falta formació. Jo no dic que no sigui cert però deman que es posin solucions. Nosaltres, des de la la part d’alumnes no podem canviar el sistema sols. Necessitem que ens ajudin a sortir més competents de cara a l’exterior. És necessari rompre amb la mentalitat de funcionari i motivar a la superació. És necessari que ens ajudin a emprendre  i, sobretot, que confiin més en nosaltres i ho demostrin invertint temps i capital en la nostra etapa fomativa.

Foto: tralala colori



2 thoughts on “Solucions?

  1. Croquis, per alguna raó no puc entrar al teu blog des de fa cosa d’un mes… No has deixat d’escriure, no?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *