Soc lliure, soc feliç!

1 Jun

flor almendroAvui he presenciat una classe extraordinària. Guillem Ferrer ens ha visitat i ens ha convidat a escoltar la seva filosofia activista i aprendre a ser més lliures i, per tant, a ser més feliços.

Ha estat una pluja de paraules renovades, plenes de sentit i de sentiment. Ha estat un plaer haver estat a un metre d’ell amb els ulls com a plats, sense poder aturar d’escoltar. Ens ha hipnotitzat a tots.

És un home transparent que transmet pau i serenitat. Té les coses més que clares i ningú ni res passa per damunt dels seus valors. Avui en dia costa trobar homes així.

Els primers conceptes als quals ha fet referència han estat ecologia i economia, establint una relació bàsica que consisteix en que l’economia no funciona sense l’ecologia. Aquests dos conceptes s’han de donar la mà per a que l’economia funcioni. Si ens remuntem a l’origen grec de l’ecologia descobrim que tal paraula està formada per oikos (casa) i logos (coneixement), és a dir, coneixement de la casa, coneixement del nostre planeta. Economia, en canvi, significa gestió de la casa. D’aquí es dedueix que per a gestionar la casa és necessari conèixer-la, saber com funciona. Per tant, primer es dóna l’ecologia i després l’economia.

En Guillem ens ha recordat que les universitats, sovint, enfoquen l’educació partint només de l’economia i això significa que els alumnes surten “mig educats”. Ens ha advertit que és més perillosa una persona mitja educada que una que no hagi estat educada, ja que la persona mitja educada es capaç de fer mal, l’altra no.

Per un moment, ens ho hem replantejat tot. Què fem aquí? Per què ho fem? Per qui ho fem? Tot eren preguntes i tot eren respostes.

La xerrada ha partit intentant evolucionar la primera mirada que tots tenim, la mirada superficial. Es tracta de la sensació de que som feliços amb un cotxe, amb una casa, amb diners, és a dir, amb la matèria. Som una societat capitalista seguint les regles d’una economia dels diners. Si anem un poc més enllà, i ens fiquem a la mirada profunda, senzillament, descobrim que la societat actual és un fracàs total. És una societat que li manquen valors ètics. És una societat que valora més el que té que el què és.

Som una societat amb por i sense confiança i, precisament, la confiança en nosaltres mateixos és el que hem d’aconseguir per tirar endavant. “Sigues el canvi que tu vols veure en el món” (Gandhi) és una de les frases que Guillem té com a exemple a seguir.

Guillem Ferrer pertany a una “iniciativa” activista del tot interessant. Poc a poc és el nom que identifica tal iniciativa. Aquí es defensa la emergent idea de la glocalització. De fet, dos dels consells que ens ha regalat son disminuir el consum i produir localment. La veritat és que a mi m’ha sonat a una espècia d’anarquia sostenible, una llibertat controlada, una utopia real. De fet, una de les frases que més identifica i defineix a la iniciativa Poc a poc és la següent: És un moviment d’activistes que impulsa la cura de la terra, l’ànima i la societat, sembrant utopies, recollint realitats…unint gent”.

Ask Nature és la resposta que ens xiuxiueja Guillem Ferrer. Deixar de destruir el que ens dóna vida és el missatge final que ens vol transmetre. Des d’aquí envio un gran agraïment per la xerrada que hem tengut avui horabaixa. Ha estat un plaer.

Aquí enllaç una entrevista que es va fer a Guillem Ferrer a finals del 2009. Conté bones preguntes i, encara més, bones respostes.

Foto: Fusky

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *