Mallorca desperta, avui, solejada i se’n va a dormir de dol. Avui, l’illa vesteix de negre. El poble mallorquí es queda gelat encara que el sol cremi les nostres esquenes. Alguns diuen que ja ho esperaven, d’altres no diuen res. És molt recent i no ens faciliten molts detalls. Tothom parla, opina i plora. Ningú ho entén i ningú ho comprèn.
No hi ha justificació. No hi ha perdó. Tampoc hi ha consol. Una vegada més, moren innocents injustament. Avui ens ha tocat a nosaltres i demà tocarà la pell d’altres. Es crea por i el país té pànic. Però això no ens lleva l’esperança, sinó ens dóna força per seguir lluitant.
Mallorca queda avui tancada, aïllada i trista. I res és capaç de secar les llàgrimes que ens cauen de pena, ràbia i impotència. Des d’aquí envio força als familiars i amics de les dues vícitimes mortals. Cridem, de cada vegada més fort, Eta no.
Foto: apastor85