Xerràvem l’altre dia a classe de la importància del benestar social, especialment, si es tracta d’una societat que conviu amb el turisme. És el cas dels mallorquins. Nosaltres caminem sempre al costat dels turistes. Compartim espai i temps i això pot crear, a vegades, conflictes.
L’illa ha sofert un gran impacte social en les darreres dècades. Molts hem arribat a estimar el nostre territori fins el punt de sentir certa gelosia al moment de “cedir” el nostre patrimoni a persones externes. L’illa viu del turisme. És una realitat. Per tant, ens haurien d’haver ensenyat a ser bons amfitrions a l’hora de mostrar casa nostra. Però tot el procés de desenvolupament turístic ha anat molt ràpid i ha estat bastant descontrolat. Mai ens hem aturat a pensar qué és el que realment volem o qué és el que, realment, NO volem Ens hem deixat dur fins que se’ns ha anat de les mans. I ara, qué feim?
És la pregunta que el professor ens va formular el primer dia de classe. Avui, com a darrer dia, ens ha formulat la mateixa pregunta. Seguim sense resposta. I aquesta és, precissament, la lliçó que havíem d’aprendre. Fa falta una certa planificació turística. Cal que pensem que volem fer amb la nostra Roqueta. Cal tenir clares les nostres possibles alternatives i calcular, sense errades, tots els costos d’oportunitat. S’ha de prendre una decissió òptima i, passa a passa, arribar a tocar els nostres objectius.
Des de el meu punt de l’illa vista, un dels objectius més importants és implicar als residents. Els residents tenim la clau de les portes d’entrada a l’illa. Per tant, necessitem prendre consciència de la nostra situació. I això ho podem fer donant al turisme la importància que es mereix, encara que a molts els costi creure-ho.
Hi ha molta gent resident enfadada amb el turista i, a vegades, no és per menys. Els turistes ens embruten la ciutat, fan renou i es creuen els amos de ca nostra fent-m’hos sentir, sovint, externs a nosaltres mateixos. No hi ha dret a mantenir aquesta situació. Necessitem un canvi d’actitut partint del punt de que els turistes ens fan falta.
Fins ara, els mallorquins erem els criats dels turistes. Ens sentíem inferiors i la nostra consciència estava intranquila perquè no podíem amagar l’evidència de que els necessitem per sobreviure. Jo pens que hem d’anar per un altre camí. Hem d’aconseguir ser els amfitrions, els afortunats d’haver nascut a un lloc tan privilegiat. I hem d’aprendre a mostrar el que tenim orgullosos i sense por.
Sovint sentim que “estafem” al turista i, per això, tenim por de que ens protestin. No oferim tota la qualitat que podem. Ens mostrem indignats i cansats de despertar amb un “Guten Tag” per justificar el nostre mal humor i el nostre rebuig a lo desconegut. El que hauríem de fer és, precisament, regalar simpatia i oferir qualitat (just lo contrari). Enfocar la nostra oferta a un perfil concret capaç de valorar el que tenim. Hem d’actualitzar els nostres recursos i el nostre sistema. La demanda canvia i nosaltres hem de canviar amb ella.
Ho hem de fer junts. La gran part del nostre “producte” és comuna. Ens hem de conscienciar i lluitar, junts, per un millor nivell de vida, per una illa més atractiva i equilibrada a l’hora.