Ahir vaig arribar a Barcelona, una de les ciutats que més m’agrada del món. No pensava escriure al blog aquests dies, però he despertat amb ganes de fer-ho. He despertat al pis del meu germà i he tengut l’oportunitat de conèixer els seus companys de pis. M’he posat nostàlgica. M’ha recordat la meva època d’estudiant fora de s’illa. És a dir, el meu inmillorable Erasmus. Ell viu amb 5 companys, 4 al.lots i una (afortunada) al.lota. Daniela és el nom de la nina que viu amb ells i és de Àustria. Està passant el seu personal Erasmus a Barcelona.
El pis és el típic d’estudiants. Poc amoblat, fotos divertides aferrades a les parets i plè de coses recollides del carrer. Però sempre especialment acollidor. Està situat a prop de la parada de metro Lesseps i no em sembla una mala zona. Crec que ja em començo a situar.
El motiu del meu viatge és reunir-me, avui horabaixa, amb els meus anyorats amics amb els que vaig compartir un any sencer a Alemanya. El punt de trobada, aquest pic, és a Barcelona ja que un d’ells està visquent aquí i ens reb a casa seva. Són d’aquells amics que encara que faci un any que no els veig, quan ens retrobem tot segueix igual. Reim i xerram com si encara estiguessim visquent aquell any. Tenc ja ganes de veure’ls.
El meu company de viatge, per ara, ha estat el meu petit Asus, que m’està acompanyant per tot i em permet, ara mateix, poder escriure el post. Encara no tenc massa que contar perque just estic berenant a un cafè del barri que no té res d’especial. Això sí, té wifi i això és el que m’ha fet triar-lo.
Una vegada m’acabi el cafetet que estic prenent partiré a passetjar pel centre de la ciutat. Tornaré a caminar per aquells carrerons ón sempre vaig i no em canso de fer-ho. A més, el dia m’acompanya. Fa sol i s’està beníssim al carrer. És un dia perfecte per recórrer la ciutat.