Fires i firaires

2 Jul

Els que hem seguiu un poquet per les xarxes socials, ja sabeu que m’encanta l’artesania en general i la bijuteria artesanal en particular. De fet, molts de vosaltres em demostreu, dia a dia, el vostre suport venint a veure’m a les fires que vaig i mantenint-vos actius a la pàgina de Fet a mà que comparteixo a Facebook.

Per sort o per desgràcia, no puc viure de la bijuteria que faig i, per ara, no ho pretenc. Però són molts els artesans que viuen únicament d’aquest ofici i encara que, en general, és una feina molt agraïda, també és molt dura i sacrificada. Hi ha molta gent que aprecia un disseny únic, una bona idea o una nova utilitat a un material que tradicionalment ha servit per qualsevol cosa menys per fabricar un complement de moda. També són molts els que no ho valoren i els que no distingeixen entre un collar fet a mà i un collar provinent de la indústria.

El motiu pel qual he decidit escriure avui té que veure amb la darrera fira a la que he anat. Els firaires que hem estat part de la setmana passada a Sant Marçal no hem acabat molts contents. Som conscients de que tothom està passant per mals moments i que la gent va més alerta a l’hora de comprar. Ho sabem i ens adaptem a la situació tan com podem: ens estem més hores a les fires per no perdre cap venta, ajustem els preus i ens tractem d’ajudar entre nosaltres.

Per tant, encara que la competència sigui de cada dia més dura, els artesans entre nosaltres ens ajudem. La gent que passeja per la fira s’interessa pel nostre producte i, dins de les seves possibilitats, consumeix amb aquella il·lusió que comporta “anar a fira” i firar.

Són les administracions públiques les que no estan fent bé les coses. Són els ajuntaments els que no ens estan valorant suficientment la nostra feina i el nostre paper en aquestes festes tan populars que celebren els pobles de Mallorca. En aquestes passades festes de Sant Marçal, molts de nosaltres, ens hem sentit maltractats i molt poc respectats per les autoritats, tant polítiques com policials. Aquest any, l’Ajuntament de Marratxí no ha sabut estar a l’altura de les festes i no ha sabut organitzar-les. No ha sabut reaccionar davant conflictes i ha estat incapaç de gestionar-los.

I es que darrerament, a l’hora d’organitzar les festes, els ajuntaments no pensen en res més que en l’impacte econòmic que suposarà la celebració d’aquestes, oblidant-se de l’essència d’aquestes celebracions. Obliden els valors socials i tradicionals i canvien per complet el sentit de les fires.

Concedeixen, al meu mode de veure, excessius permisos a barres de bar, atraccions i menjar ràpid i poc saludable. Dónen massa prioritat a aquests 3 punts de negoci, situant-los a llocs privilegiats i separant-los completament de la fira. La plaça i els firaires passem a segon pla i, a més, ens dificulten la nostra feina oblidant-se de les nostres necessitats.

No es parlava d’altre tema aquests dies a la plaça de Sant Marçal. Els artesans hem estat indignats i enfadats amb part de l’organització de les festes. El dia de la gran revetlla, després de 20 hores d’estar a plaça al nostre lloc de feina, els policies locals no ens van voler permetre entrar el cotxe per recollir les nostres coses. Dies abans ens havien garantitzat que a partir de les 00:00 podríem entrar el cotxe a plaça. A les 2:30 ens negaven l’entrada. I com he dit, dúiem 20 hores fent feina a ple sol i l’endemà havíem de tornar a montar a les 9:00. Això és una falta de respecte i una mostra de la falta de valors per part dels organitzadors. Cap explicació ens va donar el policia, ens ignorà per complet fins que, alguns firaires, vam decidir collir el cotxe, aturar el tràfic i començar a fer renou.

No tot han estat desgràcies però és una pena que aquestes festes, que gaudien de tant bona reputació, s’hagin degenerat tant. Encara així, vull agrair a Jaume Mercant, placer de la fira, que ens hagi escoltat i ajudat amb el que ha pogut. Gràcies també a tots els que heu vengut a fer fira i als artesans que no perdeu l’esperança i seguiu donant vida a les nostres festes. Molts d’anys!

 

One thought on “Fires i firaires

  1. hola! som l adriana i l eva, estem vivint a gambia, africa. Desde fa un any estem fent roba amb sastres licals d aqui i venent a coneguts a Espanya. aquest nadal volem fer alfunes fires pero totes les que trobem ens demanen el caenet d artesa i l alta a I.A.E. . En saps alguna on no ho demanin??? Moltes gracies!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *