Diada de Mallorca

Avui es celebra la diada de Mallorca. No he pogut evitar fer-ne algun comentari. Mallorca està plena de banderes penjades als balcons de les cases. Mallorca es vesteix avui dels seus colors. Dels colors que la identifiquen. Potser sona un poc nacionalista això, jeje. No és així. El que passa és que, a vegades, la gent no sap ni que existeix Mallorca. O la confonen sovint amb “La Palma” ( de Gran Canaria)…La qüestió es que la gent ha aprofitat per penjar qualsevol bandera que li agradés. Hi ha les quatre barres. Hi ha les quatre barres amb el castellet lila. Hi ha banderes de l’arc de sant martí. Hi ha banderes argentines. N’hi ha alguna espanyola amb el toro, ja un poc obsolet, “representant” Espanya. Hi ha de tot. I em pareix bé. Que cada un celebri el que vulgui. Encara així, insisteixo, avui és la diada de Mallorca. I pens dedicar el post d’avui a presumir de la meva illa. Per començar exposaré algunes fotos.
Primer, he de mostrar la nostra catedral… jeje Està preciosa. I més ara que l’han feta bén neta!
M’encanta que la catedral doni al mar. L’any que vaig estar a Alemanya m’emocionava cada vegada que la veia. I… es que es wapa!

I es que s’illa és petita. Però té molts petits encants. Poblets encantats. Platges màgiques. Caletes plenes de secrets. Petits boscos, encara verds. La serra de tramuntana, amb el conegut Puig Major. La muntanya més alta de s’illa.

Aquest paissatge que veis aquí és el delpoble de la meva família. Llubí. És un petit poble amb la seva esglèsia. La seva ermita. Les seves dues ( o tres) places. El seu semàfor! Els seus dos ( o tres) pubs. Però és elnostre poble. I per anosaltres no li falta de res.

Aquestes figures de fang son SIURELLS. Han perdut un poc de significat darrerament… Però a mi m’agraden…

No podia faltar el mar. L’arena. Les roques. Esteim a una illa… Esteim envoltats dàigua. D’aigua mediterrània…
Ido perdonau la meva part nacionalista. Hem sent molt nacionalista amb l’idioma. A vegades costa d’entendre a segons qui que tenim dues llengües oficials. I, almenys aquí, de cada dia es perd més el català. Degut a les masses de turisme. I degut a la immigració tant nacional com internacional. I molta de gent que simplement li fa vergonya xerrar el català. Pareix que no està de moda. I és molt trist. Perque és una llengua. Amb una història. Un passat. I això cal conservar-ho. Almenys, repetar-ho.Mentre jo pugui xerrar amb la meva llengua i la gent em pugui entendre, ja estaré contenta. Per suposat, si algú em parla en un altre idioma que jo conegui, faré el possible per ajudar-lo. Pero que no em neguin el meu!
MOLTS D’ANYS MALLORCA!!!